El Parc Natural del Cap de Creus comença a l’altra banda de la badia de Roses, a poca distància de la nostra base a Empuriabrava. La cara sud ofereix algunes de les millors cales per fondejar de la Costa Brava sense haver de doblar el cap; la cara nord, més salvatge, es visita quan la previsió ho permet.
Aquesta és la nostra selecció, en l’ordre en què les trobes navegant des d’Empuriabrava, amb el que convé saber de cadascuna i alguns consells per triar on fondejar segons el vent.
La navegació, el fondeig i la pesca al parc es regeixen pel seu Pla rector d’ús i gestió (PRUG), vigent des del 14 d’agost de 2025. Aquestes són algunes de les normes més importants per navegar en veler:
Algunes restriccions depenen de la senyalització instal·lada i la normativa pot canviar. Abans de sortir, consulta la informació oficial del Parc Natural del Cap de Creus.
És la zona que es pot visitar en una sortida d’un dia. Quan bufa tramuntana sol oferir alternatives d’arrecer, tot i que la protecció real depèn de la intensitat del vent, l’estat de la mar i l’orientació de l’onatge.
La més gran d’aquest tram i una de les més conegudes de la zona, amb camp de boies. Queda oberta als vents del sud. Aquí hi havia elBulli, el cèlebre restaurant de Ferran Adrià.
Cales veïnes de Montjoi. La Pelosa té camp de boies. Totes dues són bones opcions per a una parada de bany i dinar, comprovant sempre les condicions de fondeig i l’ocupació.
Petites i tranquil·les, al costat del Cap Norfeu. A Rostella està prevista la instal·lació d’un camp de boies. A Murtra hi ha un sector de no fondeig: respecta la senyalització i comprova on es pot tirar l’àncora.
Passat el Cap Norfeu, és una cala fonda amb camp de boies. Ofereix bon arrecer en determinades situacions de vent, especialment amb tramuntana, però queda exposada al llevant. És una de les parades més agraïdes quan les condicions són favorables.
Envoltada d’alts penya-segats, just al sud de la badia de Cadaqués. Fa arrecer de la mar i del garbí, però convé evitar-la amb vents del nord.
El poble mariner que va captivar artistes com Dalí ja mereix el viatge per si sol. Pel trànsit d’embarcacions cal fondejar respectant els canals d’accés i les zones reservades, normalment lluny de la platja i en fons que poden arribar als 15 o 20 metres.
La badia protegeix de l’onatge de tramuntana, però queda exposada al llevant i al garbí. Si prefereixes amarrar, contacta amb antelació amb els serveis d’amarrament del municipi.
Just al nord de Cadaqués i molt ben protegida, excepte amb vents del nord-est. S’hi entra seguint el canal abalisat, amb atenció als baixos. Aquí hi ha la Casa-Museu Salvador Dalí, que es visita amb reserva prèvia.
El subministrament de combustible hi està permès com a excepció dins del parc. Comprova’n la disponibilitat abans de planificar l’escala.
Ja camí de la punta del cap, sense arribar a doblar-lo. Guillola té una entrada amb bona fondària i una platja de sorra al fons. Jugadora és una petita badia amb fons de sorra de 2 a 3 metres. És una bona parada per gaudir de l’entorn, sempre fondejant fora del sector de no fondeig i respectant les boies que el delimiten.
Passat el far del Cap de Creus, la costa canvia: penya-segats, illots i cales sense carretera. Només dobleguem el cap quan la previsió és bona tant per a l’anada com per a la tornada, perquè amb tramuntana aquesta zona queda molt exposada.
Si entra el nord i les condicions empitjoren, el més prudent és buscar refugi en un port adequat, com el Port de la Selva, valorant sempre la situació i la ruta de tornada.
Esplèndida, fonda i ampla, però només recomanable amb bon temps. Al fons de la cala, al costat del petit moll, el fondeig queda protegit de la tramuntana.
El moll no és d’ús general i s’ha de reservar per a emergències; no s’hi pot desembarcar sense autorització. Sí que es pot accedir a terra per l’itinerari habilitat del parc.
Aquest tram de costa aplega les cales Galera, Talabre, Taballera i Prona, a la cara nord, camí del Port de la Selva.
Taballera és la més fonda d’aquest sector i té previst un camp de boies gestionat pel parc. Prona, amb un petit refugi de pescadors, és una de les més protegides, fins i tot de la tramuntana. Recorda que entre cala Prona i la punta de Farallons de Prona no es permet fer servir el rissó per amarrar a les roques.
| Vent | Què fer |
|---|---|
| Tramuntana (nord) | No s’ha de doblar el cap amb condicions desfavorables. Jóncols i la badia de Cadaqués solen oferir protecció de l’onatge de tramuntana. Si bufa fort, el millor pot ser quedar-se a port. |
| Llevant (est i nord-est) | Jóncols i la badia de Cadaqués queden exposades, sobretot amb mar formada. Portlligat també es pot veure afectada pel nord-est. Millor planificar la navegació cap a zones i ports protegits. |
| Sud i garbí (sud-oest) | Montjoi queda oberta al sud i Cadaqués al garbí. Cala Nans pot oferir arrecer del garbí. |
| Marinades d’estiu | Canvien al llarg del dia. Revisa la previsió cada matí abans de triar cala i tingues sempre una alternativa. |
Cap cala és un refugi segur només per la seva orientació: la intensitat del vent, la mar de fons i l’evolució de la previsió manen. Davant del dubte, consulta’ns o torna a port.
En un dia, des d’Empuriabrava pots navegar fins a Montjoi o Jóncols, banyar-te, dinar a bord i tornar a la tarda. En dos o tres dies pots descobrir Cadaqués, Portlligat i, si la meteorologia acompanya, les cales de l’entorn del cap. Les distàncies i els temps de navegació dependran del vaixell i de les condicions del dia.
Ho tens detallat, amb itineraris d’exemple, a la nostra Ruta Nord pel Cap de Creus.
Per portar el vaixell sense patró necessites una titulació nàutica que cobreixi l’eslora i les característiques de l’embarcació: t’ho expliquem a quina titulació necessites per llogar un veler. Si no en tens, pots llogar-lo amb patró i descobrir cada cala amb algú que coneix la zona i sap on fondejar segons el vent del dia.
Mira els nostres velers i el nostre catamarà, com funciona el lloguer de vaixell a Roses o escriu-nos amb les teves dates i et proposarem una ruta i el vaixell que millor s’adapti al teu pla.
Fonts: normativa marítima i de fondeig del Parc Natural del Cap de Creus (Generalitat de Catalunya, PRUG 2025) i la guia «Calas y puertos de la Costa Brava» (en castellà) del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, a més de la nostra experiència navegant a la zona.
Aquest article és orientatiu i no substitueix un derroter ni la cartografia nàutica oficial. Comprova sempre la previsió meteorològica, les condicions de la mar, la senyalització i la normativa vigent abans de sortir.
Vols descobrir el Cap de Creus des del mar? Demana pressupost i t’ajudarem a triar vaixell i ruta.